Sovint hi ha la creença que quan consumim un producte, el que més contamina i genera més emissions de CO2 és l’envàs d’aquest. És cert que existeix una conscienciació creixent sobre el tipus de material del qual està fet l’envàs i la gestió d’aquest material quan esdevé un residu. Si bé és cert que assegurar la reducció de materials i la seva recuperació i reciclatge és un tema principal, el que normalment és desconegut és que a dins de la contribució de la petjada de CO2 de l’aliment, el que més pesa no és l’envàs d’aquest, sinó la producció de l’aliment en si.
En aquest sentit, s’ha de posar el focus en no malbaratar els aliments, ja que el més contaminant és el malbaratament alimentari, és a dir, que un aliment esdevingui residu. Segons l’organització World Wild Life, cada any es llencen 2.500 tones d’aliments i, tal com detalla el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, el malbaratament alimentari representa el 10% de les emissions globals de CO2 i reduir-lo és la primera solució per combatre el canvi climàtic.